Un matí, el senyor Ferrer i la Taca, la seva filla petita, van agafar el seu gos, l’Albert, per anar a fer un tomb.
També aquell matí, la senyora Ferreries i el seu fill, el Carles, van treure la seva gossa Victòria a passejar La Taca, el senyor Ferrer i l’Albert van anar al parc.
La senyora Ferreries, en Carles i la Victòria van arribar-hi poc després…

“Una passejada pel parc” comença amb dues històries paral·leles que s'uneixen gràcies a la naturalitat i innocència amb la qual els dos nens i els seus gossos fan amistat, mentres el pare de la Taca i la mare d'en Carles ni tan sols es parlen ni es miren, fins que arriba l'hora de tornar a casa.
La incomunicació i l'individualisme dels adults queda confrontada amb la progresiva interacció dels joves i la llibertat absoluta d'actuació de les seves mascotes.
El que més crida l'atenció d'“Una passejada pel parc” -un dels primers llibres infantils d'Anthony Browne- és la quantitat de detalls, aliens al relat, que hi podem trobar a les il·lustracions:
des de referències culturales com ara l'homenatge al quadre His master’s voice de Barraud, a les figures de Tarzán o Charlot, fins a divertides picades a l'ullet com ara ombres, troncs o potes
de banc amb formes humanes, sense oblidar els extranys personatges que transiten per aquets enigmàtic bosc.