«Hi havia una vegada una família que tenia un fill molt menut, tan menudet com un cigró. Tan petitó que li deien Patufet. Un dia, mentre la seva mare estava fent eldinar, va veure que no tenia safrà. En Patufet de seguida s’oferí per anar a la botiga.La mare no el deixava mai sortir sol de casa, perquè li feia por que la gent no elveiés i el trepitgés. Però en Patufet va insistir. Li va dir a la mare que hi aniria cantant;així la gent, encara que no el veiés, el sentiria, i ningú no el trepitjaria.».

En Patufet és un conte de la tradició oral, d’estructura encadenada i ritme acumulatiu, molt popular en tota lapenínsula Ibèrica. Les rondalles que pertanyen a aquest gènere posseeixen una provada eficàcia didàctica, la qual cosa contribueix a construir la ment dels primers lectors i a crear sentit de comunitat, perquè actuen com a nexe entre generacions i estils de vida. La història es desenvolupa al si d’una família convencional que lluny
de trasmetre compassió i fragilitat a causa de la menudesa del protagonista, ens acosta un missatge positiu: en Patufet és fort, té iniciativa i sap fer front als problemes.